Lletres

Quan en provis un de vell

La mirada trapella i el gest amoïnat
I aquell caminar “d’anar tirant”
Comercial absolut, I polític nascut,
de bomber també en vas obrir pas

Sempre venies seguit
d’alguna rossa que et va dur a passeig
el tabac omplin-te el pit
I amb el teu himne ben alt vas cantant:
“Quan en provis un de vell,
No en voldràs mai més cap de novell”

De totes les esperes I els mots encreuats
I les mil tardes fent el tallat
Canaletes, Moreu, de passeig per “l’Isseo”
I amb en Joan, “si no ve, ja vindrà”

Sempre t’has fet estimar
No importa el sexe, el passat ni l’edat
Sembres humor allà on vas
I amb el teu cant tot cridant vas cantant:
“Quan en provis un de vell,
No en voldràs mai més cap de novell”

Només tens segur el que no has de fer
I per la resta, tot et va bé
No em donguis feina, al final l’haig de fer
I compta amb mi, que sempre hi seré!

Quan en provis un de vell
No en voldràs mai més cap de novell

Marc Xalabarder

Temps

Passen les hores i el temps se’n va
Se que no el puc aturar
S’esmuny com l’aire entre el meus dits
No sé quan me’n quedarà
Atrapar un moment
Reviure un instant infinit
Córrer, riure i jugar com un infant
Com un infant, com un infant.

Tot el passat ara son records
Trossos de vida arrancats
Del calendari que he viscut
Fulles que no sé si he guardat
Un perfum, una cançó,
El tacte suau d’una ma
Cares i veus que no vull oblidar
No vull oblidar, no vull oblidar

Tot el que em resta o hauré d’absorbir
Com glops de vida que mai mes s’han de repetir
Imatges que la mort s’endurà cap a l’oblit.
Bombolles que s’inflen i esclaten per fi
Quan ja la memòria no les pot retenir
La vida no es cruel, el temps ens la dona així.

….
(No puc lluitar contra aquest malson
El temps, al final, se m’endurà Escombrarà cada record
Cada desig per demà)
Quan els segons es quedin sense temps
I el temps no tingui sentit
Tindré ahir, demà i avui en un sols instant
No vull oblidar, No vull oblidar.

Joan Solé