Quan en provis un de vell
La mirada trapella i el gest amoïnat I aquell caminar “d’anar tirant” Comercial absolut, I polític nascut, de bomber també en vas obrir pas
Sempre venies seguit d’alguna rossa que et va dur a passeig el tabac omplin-te el pit I amb el teu himne ben alt vas cantant: “Quan en provis un de vell, No en voldràs mai més cap de novell”
De totes les esperes I els mots encreuats I les mil tardes fent el tallat Canaletes, Moreu, de passeig per “l’Isseo” I amb en Joan, “si no ve, ja vindrà”
Sempre t’has fet estimar No importa el sexe, el passat ni l’edat Sembres humor allà on vas I amb el teu cant tot cridant vas cantant: “Quan en provis un de vell, No en voldràs mai més cap de novell”
Només tens segur el que no has de fer I per la resta, tot et va bé No em donguis feina, al final l’haig de fer I compta amb mi, que sempre hi seré!
Quan en provis un de vell No en voldràs mai més cap de novell
Marc Xalabarder
Temps
Passen les hores i el temps se’n va Se que no el puc aturar S’esmuny com l’aire entre el meus dits No sé quan me’n quedarà Atrapar un moment Reviure un instant infinit Córrer, riure i jugar com un infant Com un infant, com un infant.
Tot el passat ara son records Trossos de vida arrancats Del calendari que he viscut Fulles que no sé si he guardat Un perfum, una cançó, El tacte suau d’una ma Cares i veus que no vull oblidar No vull oblidar, no vull oblidar
Tot el que em resta o hauré d’absorbir Com glops de vida que mai mes s’han de repetir Imatges que la mort s’endurà cap a l’oblit. Bombolles que s’inflen i esclaten per fi Quan ja la memòria no les pot retenir La vida no es cruel, el temps ens la dona així.
…. (No puc lluitar contra aquest malson El temps, al final, se m’endurà Escombrarà cada record Cada desig per demà) Quan els segons es quedin sense temps I el temps no tingui sentit Tindré ahir, demà i avui en un sols instant No vull oblidar, No vull oblidar.
Joan Solé